16/09/2014

Les comparacions són odioses: rotondes

Ja tenim estrenadeta la nova Carretera de Cànoves i les rotondes van agafan funció i forma.....però no totes progresen adequadament. Mentre les que pertanyen al terme municipal de Cànoves tenen les seves oliveres i acabats, les que pertanyen al terme municipal de Cardedeu fan molt poc goig.... les imatges us ho faran veure. 

Seria convenient que la Junta de la EUC i el seu administrador poguessin sol.licitar al Ajuntament de Cardedeu les intervencions pertinents en aquests rotonda en nom dels propietaris pungoleros i usuaris beneficiats de la bona imatge de l'accés a la nostra urbanització, ara que el tema està fresc. Un dels regidors del PUSA (Israel Sugranyes) ha fet la petició via email al administrador de la EUC.

Rotonda de Cànoves

Rotonada de Ca l'Esmandia

Rotonda de Les Pungoles i Can Miret




13/09/2014

Memòries de les Pungoles Cap.3: Les famílies pungoleres que venen a la memòria (a la nostra)

Tots som conscients que dels anys 80 a l'actualitat les coses han canviat i molt. Quan famílies com la nostra van començar a "pujar" a Les Pungoles, gairebé ningú hi residia tot l'any. Eren cases de cap de setmana i estiu. A partir del 2000 les tendències residencials han anat canviant clarament, amb igual que ho ha fet el món immobiliari, i ara qui compra o lloga una casa pungolera (era quasi inèdit el lloguer en els 70,80 o 90) és per viure tot l'any. En tots aquests anys les famílies propietàries han variat, i moltes de les que esmentarem ja no hi són, i altres tot i que conserven la propietat han deixat de tenir la mateixa presència que tenien en els "eighties".

He de confessar, que a dia d'avuí, em veig incapaç de saber el nom d'un quart de les famílies que són propietàries o resideixen a Les Pungoles, però en els nostres inicis era molt més fàcil saber qui era qui i en quin carrer hi tenia la casa.

És més que probable que en la enumeració de cognoms que a continuació detallem ens descuidarem pungoleros importants sense cap intenció, però heu de tenir present que quan rasca la memòria sempre et deixes molletes i crustons, però esperem que en els comentaris del capítol ens doneu un cop de mà per limitar les llacunes totalment involuntàries i millorar i complertar aquest capítol de les memòries pungoleres (ja que és un document obert a tothom i per tothom).

Primer i com és lógic per respecte, cal esmentar els Vendrell com a família promotora. Després com a punt de vista particular ja s'ha comentat que la família que ens va permetre trepitjar els carrers pungoleros per primera vegada, va ser la l'arrelada i encara present família Cañas, molt lligada amb la família Heredia. 

Cronológicament i donada la nostra joventut, degut a que van deixar petjada en la meva infantesa em venen a la memòria els Barraseta i els Garriga (aquests últims encara estan on eren). En Toni Barraseta, la seva germana Meritxell i la Susanna Garriga van ser els primers amiguets pungoleros que un servidor va tenir. De tant en tant a aquest grup inicial s'afegia la Montse Oliveres. Tots teniem les cases en un radi de 100 metres i ens retrobàvem cada cap de setmana.

El radi d'acció de famílies conegudes, amb l'augment de l'edat dels nens, també es va anar ampliant entre els carrers Canigó i Avinguda de l'Aneto, i així doncs, un o un parell d'anys després ja vam conèixer els Noguer i els Serra (Oriol, Sílvia, Marta..), amb qui compartíem un munt de juguesques pels carrers.

Poc a poc el terreny explorat es va anar fent cada cop més gran, i conforme ens feiem més presents en festes i esdeveniments pungoleros, el grupet d'amics i coneguts va anar augmentant, amb amistats que encara duren com els Feliu, els Melenchón (amb l'Eduard com a gran amic actualment), els Viñas, els Oliveras, els Mas, els Pidemont, els Ramos, els Alié, els Arbós, els Torrent, els Lleal, els Colomer-Adell, els Mulet, els Serna, els Surrallés i més tard els Arteaga, els Ausín o els Canela. No podia faltar el grup coetani de nenes que el configuraben les germanes d'alguns de la colla anterior, i altres cognoms com Bacon, Baena, Carvajal, Marcos, Esquiva, Regola, Catassús i les Serra (abans esmentats).

Primera colla pungolera

Altres grups de nanos contemporanis que rondàven com nosaltres els carrers pungoleros, primer amb bicis, despres motoritzats van ser els Lozano, els Odena, els Soler, els Sánchez-Bardají i els Hernández.

Tot i que ara no ho són tant, dels més petits que es bellugàven pel nostre entorn em venen a la memòria els Lilinfield, els Mellado, els Codorniu, els Graells i els Carrión amb alguns germans petits dels ja esmentats en lletres anteriors.

Sempre i a tot arreu trobarem i en parlarem de les colles dels grans de Les Pungoles, que per el meu disc dur mental a Les Pungoles eren els Espelt, els Barrado, els Zuriguel, els Gallego, els Cabré, els Testagorda, els Viader, els Chicano, els Torra, els Tejedor, els Burgos i els Casals; caldria afegir les noies coetaneas que eren germanes (grans i petites) dels anteriors i altres cognoms com Nieva, Tomàs, Esteller, Ferrer, Mas, Ascón, Solé, Pimentel, Felis i les omnipresents Serra (família que repartia representants en quasi totes les colles i generacions)

Deixant de banda el tema jove, en l'activitat social i com persones emblemàtiques en l'organizació o participació en els esdeveniments em venen a la memòria els Bardés, els Puig, els Bou, els Muntañà, els Codorniu, els Prades, els Cendra, els Simonet, els Garrido, els Muñoz, els Costa i els Melenchón que ja em esmentat abans. Cal destacar, entre tots aquests cognoms la Sra. Helena Bardés com gran i ben recordada organitzadora de festes i esdeveniments pungoleros, que intentarem recordar més endavant.

En la banda esportiva, sempre han quedat en la meva memòria els partits de fútbol sala en el terreny dels Cabré amb els Martín, Prades, Wöhrle, Badia, Freixes, Chacón, i les exhibicions tenístiques dels Puig i els Muñoz.

Els més arrelats i molt relacionats amb el manteniment de Les Pungoles, descendents dels primers masovers, inclús d'abans i tot que la urbanització, cal esmentar els Boter, els Costa i els Pérez.

És segur una realitat, des de la nostra humilitat, que ens haurem descuidat cognoms importants que esperem completar amb la vostra col.laboració i aportacions en els comentaris d'aquest article.

03/09/2014

Encara queden incívics en aquest món....

Com podeu veure en les imatges, encara hi ha gent que no sap on van les coses o té l'incivisme per bandera....no calen paraules...


31/08/2014

Envieu-nos els vostres records pungoleros.... volem fer unes bones Memòries de Les Pungoles!!!

Com ja podeu haver llegit, hem començat a publicar unes memòries (amb un caire subjectiu inevitable) que pretenen recordar el que han sigut Les Pungoles fins els nostres dies, i sembla que estan sent un èxit de visites al Bloc. Per això us volem demanar la vostra col.laboració i participació amb descripcions d'esdeveniments, experiències i sobretot imatges que ilustrin aquesta història pungolera des de el punt de vista de tots.

Si teniu imatges de festes majors, esdeveniments, activitats esportives relativament antigues 60, 70, 80 de Les Pungoles, o ens voleu fer arribar articles que puguin ser inclosos en aquestes memòries que anem publicant al Bloc, els farem públic sempre que ens autoritzeu amb tot el plaer del món.

Esperem les vostres aportacions a pungolesopina@gmail.com dient que ens autoritzeu a publicar el contingut enviat. Tots els articles rebuts, seran publicats amb la signatura del autor, i la intenció final serà publicar-ne un llibre al final de tot plegat.

Us esperem....


29/08/2014

Memòries de les Pungoles Cap.2: De Barcelona a una casa pungolera

Durant els primers anys de la dècada dels 60 el Sr. Vendrell va ser el promotor de la urbanització inicial de Les Pungoles, amb qui els primers compradors van tractar per edificar les primeres cases pungoleres. Com moltes altres abans que van anar arribant entre els 60 i els 70, la nostra familia va posar els peus a Les Pungoles a principis dels 80, quan els hàbits socials i les tendències familiars, eren quelcom diferent a les anteriors i a les actuals. Les Pungoles, com ja sabeu, és un de tants nuclis recidencials que tenen el seu orígen i desenvolupament per l'arribada de la gent de l'àrea metropolitana de Barcelona que volien fugir, els divendres al vespre, del formigó de les grans ciutats per endinsar-se i respirar el verd i l'entorn rural i la muntanya, sense tenir que fer molts quilòmetres amb els vehicles de la época. Aquestes mateixes intencions van tenir els pares un parell de dècades després dels primers pungoleros. I així doncs amb 5 anyets d'edat (ara m'apropo perillosament als 40) i després de moltes voltes per diferentes entorns en un radi de 50 Km de Barcelona, es van encisar i decantar pel conjunt residencial i l'entorn de Les Pungoles.

Lógicament, per poder arribar a la urbanització i descobrir-la, aquests futurs propietaris pungoleros havíen de tenir un vehicle propi, i certa informació privilegiada o bé molta sort per saber trobar per primera vegada els carrers pungoleros. En el cas de la nostra família, el descobriment de Les Pungoles va tenir el seu orígen gràcies a la informació d'una de les primeres famílies pungoleres (La Sra. Cañas), clienta habitual del meu pare a una oficina del barri de la Guineueta de Barcelona.

Per altra banda, la família Domingo, els anteriors propietaris de la nostra llar pungolera, van ser d'aquells pioners originals, que van adquirir dos terrenys al primer promotor (Sr. Vendrell) on van fer-se edificar una casa d'una sola planta en forma de "L", amb les façanes blanques acabades amb pedra nicorella (fesonomia constructiva molt habitual a Les Pungoles d'aquells inicis), i jardins amb pins i cedres envoltats de gespa.  Les seves "pujades" amb els fills, com la de la majoria de famílies pungoleres durant aquells primers anys, eren de cap de setmana, pujant divendres vespre i baixant a Barcelona diumenge al tard. Amb el temps, es van veure obligats a ampliar la casa per guanyar espai, edificant un segón pis i un garatge.

Al pasar els anys, i per evolució natural, aquests mateixos fills per qui els pares ho fan tot i tot ho arrisquen, solen ser també decisius alhora de deixar de "pujar" (sempre s'en diu pujar pel fet de anar de Barcelona a la muntanya) a Les Pungoles. Els fills dels Domingo ja no prioritzaven gaudir els dissabtes i diumenges a la casa pungolera, i així als pares la casa se'ls va fer gran i difícil de mantindre. L'opció plausible i rendible era vendre la seva estimada casa al costadet del Montseny.

D'aquesta manera, provinents de l'àrea metropolitana de Barcelona, la nostra família es va convertir en pungolera amb una casa pels caps de setmana envoltada de bosc, on fugir de les rutines accelerades de la ciutat. De forma inherent els pares complien el somni de ser propietaris d'una caseta amb jardí, on els fills poguessin gaudir de la natura, no excessivament lluny de la ciutat, i des d'on, potser més endevant, anar a treballar i a l'escola de dilluns a divendres.

De Barcelona a Pungoles


En aquestes dècades s'havia fet evident que Les Pungoles, com altres urbanitzacions del Baix Montseny, anàven omplint-se de propietaris provinents de l'àrea metropolitana, com la nostra família. Poblacions com Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, entre d'altres, eren els punts de partida dels primers pungoleros i els que van anar venint els anys següents amb els somnis a complir i voluntats molt semblants.

27/08/2014

I a les Pungoles no fa falta WI-FI?? Torna a fer de les seves el Sr. Artalejo amb nosaltres

L'Alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Sr. Artalejo, com també ha fet l'alcaldessa de Sant Antoni moltes vegades (Festa Major), torna a demostrar que el dèficit d'inversions i consideració vers les problemàtiques a Les Pungoles i es passa les necessitats dels pungoleros pel folre. Sabent la manca de conectivitat que tenim els veïns de Les Pungoles (que també paguen impostos com els de Faldes) no s'ha preocupat per buscar solucions a Les Pungoles com ho ha fet a Les Faldes i com publica el 9nou. Suposo que es pensa que aquests desequilibris agraden als ciutadans que paguen com tothom.

Caldria que la EUC, i el seu administrador, no guardin silenci com fan sempre i demanés explicacions al respecte i que estudiés demandar una inversió com la que aquest ajuntament ha fet en altres urbanitzacions del seu terme municipal. Després la EUC es queixarà que Sant Pere no els consulta, quan mai es queixen amb fets com aquests.

El Sr Artalejo passa de Pungoles