Tothom, en general, parla be de la terra on neix i creix. I jo no vull ser menys. Realment no puc estar més orgullós d’haver crescut on ho he fet i amb el desig de fer sentir el mateix als meus fills. Fer sentir amor i orgull per Les Pungoles.
Aquesta petita urbanització de Sant Antoni de Vilamajor, planera, unifamiliar i rústica ha sigut sempre entranyable i vital. Han sigut els carrers i els boscos on he passat de un nen de 6 anys al que sóc ara, entre campionats de tenis de blancs i vermells, futbol, piscina, ping-pong, festes majors, paellades, misses de capanya, i moltes altres activitats que sempre recordaré amb melangia.
Però fa molt de temps que bufen nous vents rancis, que és impossible que fagin sentir de gust els que s’estiment la urbanització i els que se la volen estimar. Els que la van fer maca i activa han marxat o s’han cremat. Els que arriben nous veuen unes reunions de veïns estancades, decrépites, sense projectes, sense llum, on es donen voltes sobre els mateixos punts com voltors, en cocnclusió sense futur. Sempre els mateixos temes, les mateixes pors i cap pas endavant. Ni Juntes, ni plataformes, ni canvis estructurals ens han fet prendre noves decisions. Els nouvinguts no repeteixen una segona reunió comprensiblement. Les Pungoles amb el temps ha crescut i aglutinat una serie de veïns que NO es coneixen, que NO s’impliquen, que NO participen de les reunions ni de les minses activitats que s’organitzen, i que en general es dediquen a ignorar o MINAR qualsevol projecte de futur que requereix dedicació o inversió, i que han permés que el que donava valor a Les Pungoles hagi mort i caigut en les mans gestores de un ajuntament que només mira per la gent del poble i deixa contruïr aparellades per poder cobrar més impostos per metre quadrat. Cada dia hi ha més propietaris que en canvi de veïns veu ENEMICS o inclús propietaris que veuen en les instal.lacions de la urbanització un negoci i en la cartera dels altres veïns la compensació dels seus mals o tregèdies. Que trist, que siguent tan poquets ni tan sols coneixem al veí que tenim porta per porta, i tinguem tanta capacitat destructiva de les idees d’altres. Massa gent que es reuneix per criticar els que van estar abans per ser el passat i els que venen ara pel fet de ser el futur. Masses suspicacies improductives. Molts diners tirats a les escombraries en projectes que si s’haguessin fet realitat trindriem un patrimoni millor. Molts regals a un ajuntament que ja s’està fregant les mans amb els nostres despreocupats obsequis per treuren’s problems que no ho són si tots fiquéssim de la nostra part.
Em tiro dels cabells i ploro per dins quan veig a personatges veïnals cridant al alcalde en les reunions de propietaris, aixecant el cul de la cadira per dir incongruències legalistes o fiscals que no apliquen per demostrar una intel.lectualitat decrépita, basant-se en un orgull innecessari i en conflictes personals que no venen al cas i no porten enlloc. Són actituts, que amb el seu inmovilisme, mantenen en ralentí un motor que ja està vell i que els únics que ho pagaran seran els seus fills amb un patrimoni devaluat. Endevant amb la inèrcia de votar NO a tot, a veure on ens porta.
I jo que sóc molt jove, i basant-me exclusivament en el sentit comú,em pregunto:
- Realment tan saben aquests que no veuen que una petita inversió de capital sobre el patrimoni col.lectiu (asfalt, voreres,…) fa crèixer el valor del seu patrimoni personal?
- No veuen que unes instal.lacions esportives de qualitat milloren l’entorn general, incentiven la vida jove i fan pujar el valor de la propietat? Oi que puja de valor un pis al tenir ascensor? Que idiotes som.
Suposo que és preferible tenir el últim model luxós de familiar devaluable des de el primer moment que surt del concessionari, i aparentar un “quiero i no puedo”.
Les Pungoles és una empresa on si no es fan inversions i s’evoluciona, el negoci i el patrimoni s’esfonsa. No es pot mantindre avuí dia una entitat amb els impostes de fa 30 anys….és de sentit comú. Menys aparentar i més invertir pel be de tots. Quin mal van fer les frases del personatge que acompanyava l'alcalde al dir que no s'esperava que una urbanització com la nostra respongués com ho van fer. I per una vegada tenien raó aquella colla.
Les Pungoles necessita carrers nous, voreres noves, enllumenat nou, instal.lacions esportives arreglades, oblidar els temes del passat i invertir diners. Em de ser una mica més empresaris, menys legalistes i juristes, i menys reiteratius amb temes caducats. Es necessita sang nova i rascar la butxaca sense esperar miracles.
Us convido a tots els veïns a seguir i participar en el nou “Blog” dedicat a Les Pungoles: Entrant a http://www.pungolesopina.blogspot.com
27 comentaris:
Enhorabona per aquesta iniciativa, encara que dubto que hi hagi molta gent que se la miri.
jo fa mes de trenta anys q hi soc..
aixi q hi alguns propietaris q veuen en la cartera del altre una solucio a les seves tragedies????'
Deu faci q la teva familia no visqui un de aquestes tragedies...i si ho fa...opina despres...un ex-pungolero
Creo que el comentario sobre que algunos propietarios ven la solución de sus tragedias en la cartera de otros, está fuera de lugar. Espero que NUNCA a quién lo haya escrito y que no da la cara poniendo quiés es, se encuentre en una tragedia de tanta magnitud como se encontro dicha familia y además VECINOS,y yo personalmente no quiero tener un vecino que piensa como tu. Carmen García vecina de las Pungoles.
Opinar és vàlid per tothom i no entrarem en debats de cap mena i em sembla be que la gent opini sobre el que l'afecta.
Crec que està bé que es prenguin iniciatives com aquest Blog i si la gent opina és perquè està sensible respecte aquest tema.
Endevant!!Jo sóc veí i opino que hi han moltes vies per solucionar els problemes que ens afecten, però s'ha d'avançar i deixar d'especular amb el passat. Presses les decisions siguin bones o dolentes, s'ha d'avançar i mirar amb projecte de futur. La conciencia la ha de tenir el que comet l'error i fa les coses malament els demés hem de mirar endevant i treballar colze a colze sense tirar-no pedres entre nosaltres. El que escriu l'article té dret a opinar i és tan veí com nosaltres. Les susceptibilitats i interpretacions són pròpies del que les té a flor de pell
Yo soy vecino de la calle Puigmal. Llevo pocos años en Pungoles, pero los suficientes para no asistir a las reuniones de propietarios como expone esta artículo. Es muy penoso ver como solo se sacan trapos sucios y se habla del asesinato y sus consecuencias sin avanzar en problemas. Hasta en los artículos se malinterpretan las frases y se ataca al escritor y su conciencia.
Me parece genial poder opinar en una página web sobre la urbanización y considero una gran idea del creador, y en su defensa opino que es preferible un vecino que opina (aunque no veo donde hace referencia a ese tema tan sensible) que otro que me saca 1200 euros sin haber hecho nada y sin ni siquiera estar aquí, con la ayuda de un juez que saca pelotas fuera en vez de cargar con el patrimonio del culpable.Felicidades al autor de este proyecto internauta, y no te rindas.Perdón por escribir en castellano.
Trobo que opinar sobre la sentencia esta de mes, ja que en definitiva es això una sentencia, ningú però ningú pot entrar en valorar res sobre la família ja que mai recuperaran el que tenien, altre cosa es si las lleis i la justícia funcionen, m’agradaria saber si el jutge hagués sentenciat igual si el culpable fos empleat per exemple d’un negoci amb un sol propietari i de dimensions reduïdes com un bar. Penso que aquest “jutge” ha aplicat lo del mal menor, “ho reparteixo entre 300 i així ho arreglo”. Per un altre costat es cert el que deia la carta que baix trobar a la bústia de casa, les Pungoles te dugués parcel•les al costat del gas, que per lògica han de ser zona verda, per arreglar un antic fallo comes amb tres propietaris, potser es podria parlar amb l’ajuntament de sant Pere per que ens cedís una parcel•la a la Entitat per poder recuperar amb aquesta i la de la fosa sèptica pràcticament la totalitat de la indemnització, això mes el processos judicials iniciats contra el condemnat i la companyia d’assegurances potser donaria fi a aquest problema. Però si us plau que ningú mes opini sobre res de la família de la víctima, no ho trobo gens be.
Si us plau, tothom que participi en aquet BLOG que tingui la correcció d’utilitzar el seu nom, ja que els comentaris i queixes entre veïns no tindrien que ser anònims segur que d’aquesta manera tots serem mes correctes.
Algunos comentarios que leo, a raíz del primer artículo de este Blog, són un vivo reflejo de lo que pude distinguir en las reuniones de propietarios a las que he asistido. Existe en esta urbanización una susceptibilidad tan enorme que ha llegado a generar instintos mafiosos y actuaciones que llevan a un frente que aburre a cualquiera de los que venimos nuevos que no conocemos las historias del pasado. Creo haber distinguido comentarios de familias que llaman desgraciado al autor de este Blog, de forma que considero despectiva y no razonable, y que si no me equivoco (que puede ser) intentaron comprar por 4 duros unas instalaciones que valían una fortuna, mediante una alianza de clanes. ¿No nos recuerda un poco a Chicago de los años 20? Yo creo que se està haciendo pesadito la reiteración en el mismo tema que no es el centro de lo que preocupa a las Pungoles y para algunos comentarios que se han hecho, ya que el autor del Blog se mantiene al magen,yo diría que el que se pica ajos come.
Primer de tot, la junta actual hauria d’acabar d’una vegada de parlar malament de la feina feta per la junta anterior. Cap de nosaltres es va presentar voluntari: va ser l’Alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, el Sr. Francesc Tella, qui ens va demanar què l’ajudéssim a portar la urbanització. I va ser gracies a les hores i hores invertides pel Sr. Eduard Mas i per la Sra. Conxita Serrano que va ser possible quadrar una comptabilitat inexistent, conseqüència de la incompetent tasca d’uns altres “colpistes” que ja havien fet fora una altre junta, i que varen dimitir al cap de res... (suposo que els hi venia gran), encara que alguns d’ells varen ser després membres de la PLATAFORMA i ara son consellers (?) de la nova junta. La veritat es que van donar la gestió dels nostres interessos a una assessoria absolutament incompetent, varen deixar deutes per valor de 120.000 € en concepte d’aigua, un advocat nefast per gestionar la demanda contra el condemnat, i cap acció contra una companyia d’assegurances contractada amb la ridícula quantitat de 90.000 € per responsabilitat civil... i això sense parlar d’un contracte de manteniment amb un instal•lador que ens va prendre el pel d’una manera impressionant. Això es el que ens varem trobar i la veritat es que mai, fins ara, no es va fer cap retret a ningú. Es va iniciar una gran feina de dos anys per sanejar el comptes, per solucionar el problema del subministrament d’aigua (aquest estiu no es parla de restriccions, i això no sembla mèrit de la junta actual) i es va refer el projecte de arreglar la nostra vella i no mantinguda urbanització... GUAI DEL PARAGUAI.
Ara, desprès de muntar una PLATAFORMA, que curiosament ja no diu res de res, desprès de difamar a algun membre de la junta gestora (hi havien proves), i de trencar la assemblea amb una mala educació lamentable, segueixen qüestionant la nostra tasca. Però, es clar, ara la gestió es modèlica: ni llum, ni pressupostos, ni claredat, ni projecte, rebuts mal passats, res de res. UNA BONA PLATAFORMA!
No ens van aprovar els comptes del 2005; no se si això pressuposa que nosaltres hem malversat diners, puc assegurar que no hem malversat res. Això sí: tenen que fer una auditoria, que no serà precisament una feina barata. Ens volen cobrar una provisió de fons, sense tenir aprovats el números de l’any 2005, ni tenir aprovat el pressupost del 2006. Ens van prometre que en 24 hores tindríem enllumenat, van trencar il•legalment el contracte que teníem signat amb un industrial (el mes econòmic de tres pressupostos, tots disponibles a les oficines) i suposo que en pagarem les conseqüències (o sigui mes diners), i seguint vivint romànticament a les fosques...
Totes les actes de les reunió de la junta gestora estan a les oficines a disposició dels veïns: allà tot hom pot veure el contingut de les nostres reunions, i de la nostra gestió, així de clars som.
El Sr Carles Vallvé va intentar a la darrera Assemblea, convocada per nosaltres, fer un informe de gestió, que estava a l’ordre del dia, i evidentment no se’l va deixar ni començar. Tindrien por?
Els pressupostos del projecte de reformes havien estat demanats a 13 empreses (ui, ui, que poquets!). Potser que analitzin qui es el Sr Jesús Crespo,que de tota manera no tenia res adjudicat. Ara resulta que una entitat urbanística es pot desgravar IVA: fa riure! A qui se l’hi pot ocorre aquesta tonteria? Aneu ben informats! Ajudes locals, la veritat es que s’estava mirant, però son pràcticament inexistents: els ajuntaments no tenen prous recursos per atendre totes les necessitats, i tenen moltes urbanitzacions a posar al dia... però alguna cosa potser sí que hauríem aconseguit.
Pregunteu a la gent de Cànoves, que fa uns anys el hi van urbanitzar, que es els que van pagar, i ara, que tenen un altre tros per arreglar, que es el que els hi costa. No es pot parlar nomes amb mentides per bandera. Però potser era l’únic argument que tenien.
Las buenas iniciativas son las que surgen cuando más se necesitan.
Mí más sincera felicitación al autor de ésta sencilla herramienta que puede ayudar a reparar la maltrecha comunicación en nuestra Urbanización.
Mal que nos pese, el anonimato permite expresar lo que no se és capaz de decir en foros abiertos.
Lamentable, pero cierto.
Leiendo los comentarios se puede ver cuantas cosas nos tenemos que decir y no nos decimos.Cuántas cosas tenemos que saber y no sabemos.Cuántas hipocresías e intrigas maquilladas.Cuánto trabajo y dinero desperdiciado.
Agradezcamos la comunicación,aunque sea anónima,es mejor que los falsos silencios
Es un forma de empezar a caminar.
Hola i felicitats per aquesta iniciativa que fa temps segueixo però que encara no m'havia atrevit a participar.
Després de la desgracia de la família Heredia varem haver de patir una segona desgracia: la junta dels senyors Tomas i Pujol.
La majoria dels problemes que ara tenim son resultat de la mala gestió (i poca feina que aquest parell van fer).
Van arribar de la mateixa forma que van marxar (per la porta del darrera), i ara uns anys després el senyor Tomas torna a "tocar els collons" per la mateixa porta, però ara...ni dona la cara.
Hi ha persones nouvingudes i d’altres que perden la memòria, però quedem uns quants que ja ens coneixem i sabem que darrera dels problemes (i de les solucions) hi ha les persones.
Es molta coincidència o potser excés de suspicàcia, però em resulta extrany que les cares habituals de la vida pública de LP, en les terrasses, en la piscina, on s'ensenyaven el palmito i la gama alta de vehicles diponibles, ara no són tan evidents...no us sembla?? Es simplement una opinió, però potser no està la consciència tranquila després de buidar la cartera del veï i llegir cartetes sensiblones en les reunions de propietaris.
Ja m'ha rribat la carta certificada d'avís de pagament i ultimàtum....la podria signar algú no?? Perquè la associació també sóc jo i jo no he signat res..vaja burocràcia més trapera, veig que em cal un bon advocat!!
Vaja!
En primer lloc felicitar la iniciativa de la persona que administra el blog, és una feinada.
Acabo de comprar una casa a Les Pungoles i acabo de llegir aquest blog. En un primer moment, puc pensar... QUINA POR!!! ON M'HE FICAT!! Sobretot després de llegir les opinions del blog.
Per altra banda penso que és una urbanització encantadora i potser la gent que porta tants anys ha perdut aquesta percepció. Suposo que també hi ha coses positives a comentar dels veins, de les instalacions, de les activitats que es facin...
En fi, que si algú s'anima, m'agradaria coneixer els aspectes positius de Les Pungoles, els negatius, em sembla, que ja els he llegit.
Fins ara i una salutació a tothom!
Alex
Aquest blog es va obrir el mes de juny del 2006. Han transcorregut uns dos mesos i mig. Han hagut 16 aportacions i han participat 12 veïns. Potser haurem d’esperar mes temps, però els resultats semblen per ara força migrats. No se si en un blog es possible disposar d’un registre de visitants, com a les pàgines web. Si es tingués, potser podríem valorar si l’esforç val la pena o no.
Els altres camins de comunicació tampoc son gaire efectius. Els dos primers anys que vaig presidir l’Associació es varen publicar 12 butlletins informatius. Vaig poder comprovar que en tot cas era molt poca gent la que se’ls mirava. Mes d’una vegada vaig trobar-me amb veïns que em feien preguntes que havien estat comentades a l’últim exemplar. La tercera Junta directiva va decidir no continuar amb aquesta publicació, també per motius econòmics.
Un altre mitja de comunicació sembla que haurien de ser les assemblees. No soc l’únic que ha sortit socarrimat d’aquestes reunions. Des de la primera vegada que vaig assistir a una assemblea, fa exactament deu anys, mes m’han semblat una competió per veure qui pot fer mes mal al president i als altres membres de la mesa, que no pas una trobada per buscar solucions als nostres problemes. Insisteixo: no parlo de les darreres assemblees de la Junta gestora ni de les de l’Associació: parlo de totes les assemblees i de totes les juntes. Si no ho creieu, podeu preguntar-ho als antics presidents. I això continuarà sense modificacions, amb la Junta actual i amb la que la succeeixi.
Les reunions d’amics, quan ens trobem a la piscina o a casa d’algun de nosaltres resulten sorprenents: estem d’acord o expressem les nostres opinions obertament, les discutim i, si no arribem a coincidir en els nostres punts de vista, no per això ens deixem de saludar, com succeeix quan la gent no està d’acord amb el que es diu a una o a una altre assemblea.
Totes aquestes petites reflexions no porten mes que a un camí: Les Pungoles es tenen que integrar amb tots els drets i amb tots els corresponents deures als municipis de Sant Antoni i de Sant Pere de Vilamajor. Aquest es l’únic camí per arribar a què ens deixem de mirar malament els uns i els altres, o al menys perque no ens mirem tant malamen com ho estem patin en l’actualitat.
CAL DONCS QUE LES PUNGOLES SIGUIN RECEPCIONADES PELS CORRESPONENTS AJUNTAMENTS.
I el que es evident, encara que alguns ho neguin: LES PUNGOLES NO SERAN RECEPCIONADES SI LES SEVES INFRAESTRUCTURES NO ESTAN EN ORDRE.
I encara mes: si per un miracle foren recepcionades sense que aquesta premissa es complís, EL PRIMER QUE FARIA QUALSEVOL AJUNTAMENT ES PASAR FACTURA ALS VEÏNS PER ARREGLAR-LES.
I que ningú ho dubti: AIXÒ COSTARIA MOLT MES CAR QUE EL QUE ENS HAURIA COSTAT EL PROJECTE DE LA JUNTA GESTORA.
Que podem fer per arribar a que els nostres veïns participin d’aquest punt de vista, que sembla coïncidir amb molt del que s’ha escrit en aquest blog? Em sembla que no hi ha mes que un camí: discutir-ho obertament, parlar-ho amb amics i coneguts i demanar a la Junta directiva que posi les cartes sobre la taula i convoqui una assemblea per tractar aquest únic punt. Ahir mateix, el meu veí i amic, en Raul Espinosa, m’ho deia:
En las asambleas extraordinaras se tiene que tratar un solo punto, se tiene que disponer de tiempo suficiente para que todo el mundo pueda expresar su opinión y se tiene que someter a votación una sola alternativa. Si es rechazada, la directiva tiene que dimitir, y la próxima directiva tendrà que someter a votación la propuesta alternativa. Es un camino largo, pero no interminable como el que desde hace tantos años estamos siguiendo.
Hi han encara mes arguments: deixem a l’administració pública fer la seva feina, votem als politics que la dirigeixen si estem d’acord amb ells i votem a l’oposició si no ho estem. Fer de politics i d’administradors aficionats no porta mes que a cometre equivocacions (i jo m’incloc, en aquest grup d’aficionats). I qui vulgui fer de polític, estic segur que no tindrà cap dificultat en entrar a jugar aquest joc de la política, que personalment no em sembla gens divertit.
Carles Vallvé
22 d’agost de 2006
Tinc que fer un comentari. A la presentació del blog, escrius:
Molts regals a un ajuntament que ja s’està fregant les mans amb els nostres despreocupats obsequis per treuren’s problems que no ho són si tots fiquéssim de la nostra part
En primer lloc es un regal que es va decidir amb la majoria absoluta dels vots dels socis de l’Associació.
En segon lloc, totes propostes que es van fer all llarg dels tres anys precedents van fracassar:
1. Demanar un préstec per arreglar i modernitzar les instal•lacions, amb el que es confiava en aconseguir una número de socis suficient pel seu manteniment.
2. Demanar a tots els propietaris que es fessin socis de les instal•lacions, amb tots els drets i sense cap mena d’aportació econòmica prèvia.
3. Involucrar a l’Entitat en els costs de manteniment de les instal•lacions, proposta que va guanyar la votació però que va ser impugnada (i amb prou fonament jurídic) per un dels propietaris de l’urbanització.
4. Crear una societat comercial que permetés fer les inversions necessàries per arribar a aquest mateix resultat.
5. Contactar amb empreses dedicades a explotació d’espais esportius (Segura-Laosa-Truñó, Atlas, DYR, Grupo Project, i encara oblido al menys un altre): cap interès sense cobrar una elevada quota annual.
6. I es va considerar la possibilitat de vendre les instal•lacions: una única oferta de 240.000 euros per uns terrenys de 15.000 m2... avui, a Les Pungoles demanen 180.000 euros per 1.000 m2.
De despreocupació, res. L’únic que demostres dient això es que mai et vas mirar els Informatius de l’Associació de Propietaris.
I afegeixes: I l’ajuntament s’està fregant les mans.
1. L’ajuntament està compromès a mantenir el funcionament de les instal•lacions, i aquest compromís es pot controlar. Pensa que el pressupost de la piscina (aigua, neteja, socorristes, jardineria, control bacteriològic) puja any per any uns 30.000 euros.
2. Se li han demanat 14.979,60 euros en concepte de participació a la responsabilitat civil subsidiària per la sentencia del 20/06/05.
3. Tindrà que fer-se càrrec del cost del projecte de reformes si arriba a fer-se, que es farà un dia o un altre: uns 270.000 euros.
4. Te que reformar el restaurant, construït fa 30 anys i que tots sabem que no compleix amb les exigències del Departament de Sanitat (accessos per minusvàlids, lavabos, etc, etc.). No se quan pot costar aquesta reforma, però segur que es tractarà d’una xifra molt gran.
5. Te que arreglar el mur del carrer Montnegre: el darrer pressupost era de 6.000 euros, si no recordo malament. La impresicndible renovació de filtres de la piscina gran costa 5.000 euros i arreglar la piscina dels nens, al menys 3.000 euros. De fet, està calculat que la inversió per posar en ordre les instal•lacions (sense cap luxe) puja en total 360.000 euros.
I encara han hagut persones que han dir que d’aquí quatre dies, l’ajuntament requalificarà els terrenys i tindrem torres al que eren les nostres instal•lacions. Aquestes persones desconeixen el que es avui el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, i si aquest pla no es respecte, qualsevol veí pot denunciar-ho i impugnar aquest fet, si es que arribés a produir-se. Potser l’ajuntament ja hauria pogut requalificar la pineda, que no se si saps que es un espai públic.
Es mes, et diré, que en el pitjor dels casos, mes m’estimo tenir torres al centre de Les Pungoles (que no les tindrem) que tenir un espai abandonat, com he vist a altres urbanitzacions que no es troben gaire allunyades de la nostre.
Vols mes arguments? Vols mes xifres? Escriure certes coses sense suficient informació, fa mal, al menys fa mal als que hem estat treballant per resoldre un problema que era absolutament evident i que afectava a tota l’urbanització.
22/08/06
Com era la frase de un dels homes amb mes sentit comú de la historia? “mai tants havien fet tan poc per tants”, potser la frase era diferent!!!!! portem una colla de mesos amb la “SUPERJUNTA” que tenia que parar l’embargament de comptes (caca) i donar la corrent a les faroles (mes caca), i arreglar el tema d’obres o recepció (ja no hi cap la caca), i res de res, això si, reunions setmanals per parlar de no se que, una assemblea que sembla caurà per la “xapusera” actuació i decisions de la “SUPERJUNTA”. Ni tant sols han estat capaços de fer un pressupost, ni aclarir els números del 2005, segur que els hi deu fer vergonya admetre que la gestió econòmica feta per el sr Mas era impecable, asclar el pressupost 2006 el maquillaran i diran que l’han canviat, potser el paper.
Quan un mal educat li cridava a la Assemblea “no segueixi que no li aprovarem res” au que no ens costarà diners aquesta postura. Sobre el cobrament de rebuts per part de la entitat es totalment incorrecte, ja que ho feren avanç del 15 dies desprès de la Assemblea, sent-se esperar el termini per si es feien impugnacions, HI SENTSE APROBAR PRESSUPOST crec que mes de 25, i sembla que amb base per anular aquesta assemblea, o sigui que qui hagi pagat s’ha equivocat, ja que si es te que repetir la “chapuça” d’assemblea la gent pot demanar la part d’interessos d’aquest diners cobrats indegudament (si es que al final així es) de totes maneres per mes informació es pot trucar a la sra. Núria secretaria de l’ajuntament per saber-ne mes de tot això. I es queixaven de falta de transparència !!!!!!!!!!!!!!!
Ni explicar quines son les propietats de la Entitat, (tres fantàstiques parcel•les) no dubto que en la “SUPERJUNTA” tenim gent que actua de bona fe (la majoria), però altres entre mentides, feina mal feta “yo voy a dar la luz en 24 horas” i confon els cables de terra dels fanals amb una terra connectada a un diferencial, contenciosos contra l’entitat, l’enemic a casa (i això es un membre de junta que durant anys no ha pagat els rebuts).
No se si al final els dos instigadors de tot aquest merder un ex membre de la junta de fa 3 anys (si si la que va sortir fugint deixant deutes, advocats mal contractats, cap gestió legal contra el culpable, una gestoria penosa, i Les Pungoles sense junta) vaja tius mes responsables, espero que no ho facin així tot a la vida, amagar el cap sota l’ala), van formar una “PLATAFORMA” per ajudar a la al anterior junta gestora del Sr Tella, SE ELS HI VAOFERIR ENTRAR A LA JUNTA i van dir que no que nomes volien ajudar, seran falsos, tot el que volien era no gastar un duro, o protagonisme, si la gent mira el pressupost de fa 5 anys i el d’ara veurà que gracies a aquest “personajillo” ens costarà molts me diners fer les obres, i com mes esperem mes car, la llàstima es que si s’haguessin aprovat les obres fa uns anys ja estaríem en un camí de tenir una urbanització, en bon estat i a les portes de ser recepcionats per l’ajuntament.
I la ultima l’acomiadament improcedent o sigui pagant a la Sra. Serrano, una professional fantàstica i encara mes important, una gran persona, que suposo que tot ha vingut donat per que així algun dels “consellers” podrà dir als que no tenen tan coneixement de la historia de la juntes anteriors el que l’hi convingui, ja que si hi fos la Sra. Serrano no podria dir res ja que ella tenia tota la informació anterior al haver estat treballant a la Gestoria contractada per aquella junta, o sigui mentir el que vulgui, aquest era el que anava dient que un membre de la junta del sr. Tella s’havia muntat un negoci per fer les obres.
Com es pot ser tant barruer.
En resposta al senyor Vallvé només comentar que el Blog disposa de contador de visites dins del perfil del autor on ara marca 95 visites de perfils diferents.
Agraïnt la participació, el saludo atentament.
Déu n’hi do! Moltes mes de les que em pensava! No havia sabut veure-ho. Enhorabona!
Carles Vallvé
Antetodo,felicitar a esta juventud
con sensibilidad,que nos permite ser libres para opinar. Quiero resaltar la palabra LIBRES, porque nadie está en posesión de la Absoluta Verdad, ni siquiera el Sr. Vallvé, con todas sus cifras.
El Político no nace, se hace.Y ,puede ser político,cualquiera.
Uno se puede ganar el respeto de sus votantes, simplemente siendo justo, sensible y equitativo.
He de comunicarle, que con las Pungolas concretamente,no se está haciendo nada de ésto.
Somos ciudadanos de segunda,aunque pagamos como de primera.(No es una frase hecha).
Como manifiesta otro lector,... porqué nuestras basuras se recogen puerta a puerta, omitiendo justamente lo que ocupa mas lugar(envases); mientras que en el pueblo si se hace. !Menudo recibo nos han presentado en cta.!.
Y,...¿La limpieza de nuestras calles? Cinco meses sin pasar la Máquina,(sólo alguna vez,y por la calle principal ).
!Que cosas tan simples dirá Vd.!
Pero el día a día, con su simplicidad es lo que hace a un político importante.
Perdone, pero es más valioso para mi el ser humano.
Demos paso a personas, como el creador de este blogger,valiente, sensible,y parece ser muy joven.
Necesitamos mentes blancas,sin contaminar.
He de manifestarle que si,... regalamos lamentablemente algo que con sólo 10 Euros mensuales de cada uno de todos los miembros de esta Urbanización,hubiera representado el punto de unión de todos nuestros niños. El lugar donde se hubieran conocido,jugado y crecido. ¿Habrá faltado quizás, esa información puerta a puerta,en los recien llegados de mente blanca?
!Felicidades por tus 95 lectores, adelante!
Un vei ha trucat a la oficina per comunicar que aquesta nit a les 5 l'hi han intentat entrar a casa, ha trucat a la oficina per que el veïnatge ho sàpigues, i la persona que l'hi ha agafat la trucada l'hi ha dit que no podia posar una nota al la vitrina per no crear alarma social ¿? que des de l'ajuntament tenen aquestes ordres!!!!!!!!!
Ahir a les 4 de la matinada van tornat a intentar entrar a casa del meu amic, desprès he trucat al Sr. Francesc Tella (l’alcalde) per verificar la consigna que hem ve donar per telèfon la persona de la oficina, i es del tot mentida mai L’alcalde ha donat cap en el sentit de no alarmar a la gent, o sigui que el que va agafar el telèfon es un rematat mentider, asclar que se qui es i no m’estranya es un fantasma, però asclar no puc dir el nom per que els “xismes” son com els xecs han de ser amb fons, i no en tinc probes físiques. Per cert el grup aquest ha fet servir un inhibidor de freqüències per anular la alarma, o sigui que no son uns aficionats, si us plau aviseu als veïns de que han de tindre un mínim de precaucions. Be estem hem bones mans.
Es increïble, han fet fora a la Conxita i han contractat a un administratiu, la Conxita costava al cap del any 22.000€, i el nou contractat costa 18.000€, nomes 4000€ de diferencia, ara no hi ha mai ningú a la oficina, aquesta persona ve de lluny i llògicament factura el temps de vindre, o sigui que si treballa 3 hores en factura 5. Fem números 4.000€ dividit per 12 mesos toca a 333,3€ al mes i repartit entre 323 propietaris toca a 1,03€ al mes (sense tindre en compte els coeficients), penso que no en son massa d’intel•ligents aquesta junta, la Conxita treballava tota la seva jornada, anava a correus, ajuntament, cambra de parcelistes, el seu mòbil estava sempre apunt, discutia els preus amb els proveïdors com si fossin els seus diners, assitia a totes les reunions de la junta prenen nota i aixecant acta, precisa i verídica, cada cop tinc mes clar que ha estat una maniobra per treure a una persona que no se la podia manipular, i que algú li tenia por per les coses que sap i que mai no ens va volgué explicar per discreció, i que ara espero que ens expliqui, perquè en la actuació de altres juntes es pot endevinar uns problemes de gestió que podrien portar a responsabilitats futures. Espero que en la pròxima reunió la informació sigui fluida i verídica. El enllumenat torna a fallar desprès de la pluja, nosaltres proposàvem una instal•lació totalment nova per 70.000€ ara se esta fent un “remiendo” que a la primera que plou falla, això es llençar els diners. Sobre el pagament de la sentencia encara no entenc com no s’ha proposat la venda o cessió de les parcel•les edificables i propietat de la Entitat que son 3 si, si 3 ben boniques. O sigui a ser clars.
Avui hem tingut la preciosa reunió de propietaris, es increïble el passotisme de la gent, el Sr Mas explicant el errors contables i el “contable” dient bajanades, vaja inútil, no han contestat ni han deixat acabar les preguntes del Mas, ni d’altres propietaris, com pot ser que una junta perdoni un deute d’aigua a un altre membre de la junta, Al Capone tindria mes vista, menys mal que el president de la junta el hi ha sortit rana i no el hi permet aquest abusos. De enviar el rebuts al organisme de la Diputació res de res, primer l’ajuntament te que contestar les impugnacions i depèn com ho faigui si es un procediment civil, la entitat te que començar veí per veí un procés judicial a cadascun, per reclamar el pagament i llògicament perdera, i llençarà un munt de diners, per una rc subsidiària mai ningú embargarà una propietat, i si no al temps. Ara es brutal que sentint tot això encara la masa els hi a aprovat tot, BEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!. Mai no havia vist tants vots representats en ma vida es una pasada, espero que en les pròximes assemblees es demani el DNI del que donen el vot, per evitar pensar el que tots pensem quan veus algú amb la ma plena de paperetes i que quan demanes quans en portaven diu que 20 ja ja ja, no dormi tranquil fantasma que igual ets el responsable de fer les coses malament avanç i et demanem responsabilitats dels teus actes. Et vigilaran.
Sr.CARLOS VALLVÉ...EN 18-09-2006
HAN VISITADO EL BLOGGER 900 PERSONAS,PARA SER MAS JUSTO
899.
HAY QUE SER POSITIVO.ESTA HERRAMIENTA ES LA DE JUVENTUD Y LA
ESPERANZA EN EL SER HUMANO
De vegades penso si el que va rebentar un altre reunió fa uns anys, va aconseguir aturar el tema de les obres, va dimitir com un covard, dorm tranquil pensant que ara tindríem una urbanització ideal, ja estaríem recepcionats, i no haguéssim tingut el espantós episodi que farà que això mai torni a ser el mateix, NO DORMIS ETS EL RESPONSABLE DE MASES COSES DOLENTES, MARXA I DEIXENS EN PAU ETS DOLENT.
Vots delegats
El vot delegat es la demostració mes evident de la feblesa dels sentiments democràtics. A ningú li passaria pel cap donar el seu vot pel ú de novembre al primer nouvingut que truqués a la seva porta. Però a Les Pungoles sembla que els vots es deleguin com si estiguéssim a una república bananera. Les eleccions al Parlament de Catalunya son molt importants, però les decisions que es prenen a les assemblees de l’Entitat Urbanística afecten de forma immediata la nostre qualitat de vida i la nostre economia. Malament si no podem prendre personalment les decisions que ens semblin mes adequades. Es compren que a vegades dedicar el matí del diumenge a temes tant conflictius resulti poc agradable. L’abstenció es una actitud respectable. No aprofitar la possibilitat de votar per correu es poc comprensible. Però donar el vot a tercers, dels que nomes ens podem refiar per les seves paraules, es un disbarat.
Publica un comentari a l'entrada