A la ombra de un Masjoan

En la decada dels anys 1860-1870 el llavors amo de Masjoan, Joan Masferrer Barnils, (besavi de l’autor del llibre que estic “fusellant”. Editat per l’Associacio d’Amics del Montseny en 1989) introdui a la vall d’Espinelves moltes varietats d’arbres i entre elles la varietat d’avet que es cria espontani al Montseny, (el Pectinata) i l’avet Pinsapo, espontani a Andalucía. Desapareguts per causa de les tempestes, els llamps i els forts vents els centenaris avets “del Jardi” “Sot del Mallol” i el de les “Saleres”, eren arbres ja centenaris, a la seva mort havien fet dues coses molt importants, escampar una munio d’avets “Pectinata”, fill seus i a traves del Gran Avet Pinsapo, havien produit, naturalment, un avet que va passar desapercebut al esser d’una estructura semblant al “Pectinata” però que en realitat eren ja els primers representants dels avets que mes tard han estat batejats amb el nom de “Masjoanis”. (He sentit a dir que n’hi ha un quin tronc fa mes 1’80m. de circumferència).
Deixem passar uns anys (Tal i com diu en Jesús Masferrer i Torrent autor de l’article que transcric. Espero no estigui enregistrat a l’SGAE) i ens situarem a Barcelona en la dècada dels anys quaranta, amb motiu del Nadal es comença a remoure “alló de la rama”, “ramatge” de l’avet Pinsapo. A base de puntes de branquetes formaven els professionals uns minusculs arbrets que empolsinaven amb guix per donar-els-hi l’aspecte d’un avet nevat.
L’Historia es molt mes llarga, hi ha entrevistes amb diverses associacions cientifiques (Institut Forestal d’investigacions i Experiencias de Madrid, Plantarium de Breda, Revista Cientifica Iberica) xerrades al malaurat Casino a Cardedeu fins que als volts del 1960 sorgi al public seguidor de l’arboricultura un article que portava per titol “EL MILAGRO DEL ABETO HIBRIDO MASJOANIS” “EL MAS BELLO ARBOL DE NAVIDAD”
Ja he dit abans que l’article que transcric es molt llarg, pero a mi el que mes m’agrada es que els fruits d’un arbre nouvingut a casa nostra, aclimatat a casa nostra, barrejat amb un arbre autocton de casa nostra, dones com a fruti un altre arbre que ens omple de joia als que podem dir: aquest arbre ha nascut a casa meva.

Article escrit per JORDI CASTELLS