Ni juntes del mon antic,
ni associacions ni partits,
ni plataformes mafioses,
ni derrames sense fi.
Ni voreres,
ni jardins,
ni cartes pels matins,
bonys per tots el camins,
i mentides pels veïns.
Ni polis,
ni llums de nit,
ni escombres,
ni botiquins,
ni restaurants per gaudir,
ni nens jugant pels jardins.
Res de 12 hores,
ni de tenis
ni partxís;
i l'alcalde
no ens visita
ni a la tarda
ni a les nits.
I així estem a Les Pungoles,
esperant que ens cobrin més,
i que ens donguin per darrera,
recoltzats a les parets,
que ni pintades estan,
ja que això costa calers!!!
I tan fluixos som aquí,
que ni reunir-nos sabem,
perquè aquí només cridem,
per veure qui és més fort,
i tot el que aquí comença
al final s'en va de tort.
I ben ganapies que som
lluint cotxasos i bens,
i no ens gastem calerons,
en les obres que fa temps
haguessin sortit de coll....ns.
"Deixeble d'en Banyetes"
4 comentaris:
Aquesta Oda arriba al cor. No serà un Tango?
Doneu un cop d'ull a:
http://spvilamajor.blogspot.com/2007/12/les-pungoles-els-darrers-mohicans.html
Simplement boníssim!! Boníssim també l'article de spvilamajor!!
Muy bueno!!!
Dicen que la verdad ofende.
!Esta es la pura y dura realidad de las Pungolas!
Estoy totalmente de acuerdo.
Publica un comentari a l'entrada