El Mon Groc

El nostre estimat guionista pungolero Albert Espinosa ha escrit un llibre que ja està disponible per poder-lo regalar per Sant Jordi.

A l'octubre estrenarà la seva primera pel·lícula com a director i al desembre la segona part de 'Planta 4a' BARCELONA, 16 de març (EUROPA PRESS) - El guionista de pel·lícules com 'Planta 4a', i 'La teva vida en 65', Albert Espinosa, acaba de publicar el seu primer llibre, 'El món groc' (Plaça & Janés/Rosa dels Vents), en què narra el que va aprendre durant els 10 anys que va tenir càncer i que, lluny de ser un llibre d'autoajuda, és una "filosofia" que "es pot aplicar a la vida diària.

Val per a qualsevol moment, no té tant que veure amb el càncer però per això em va motivar escriure aquest llibre", ha reconegut Espinosa, que va perdre una cama, un pulmó i mig fetge per un càncer ossi que va tardar una dècada a superar. "Vaig perdre una cama però vaig guanyar un monyó, i aquest llibre parla de pèrdues que impliquen guanys", ha explicat amb el seu característic optimisme i sentit de l'humor.

Entre el que Espinosa va descobrir durant la malaltia "i que li pot servir a la gent" consta la regla dels 30 minuts. Els metges li aconsellaven esperar 30 minuts abans d'obrir el sobre amb els resultats d'unes proves perquè "les ganes xafarderes" del primer moment ennuvolen la raó i no ajuden a afrontar una possible recidiva del càncer. "Als 31 minuts ja tens ganes de resoldre-ho de veritat", i estàs "serè, sense ànsia", un aprenentatge que es pot aplicar al rebre un correu electrònic o un missatge de mòbil important.

Aqui teniu un fragment:

La meva inspiració Gabriel Celaya era enginyer industrial i poeta. Jo sóc enginyer industrial i guionista. Tots dos som esquerrans, també.

Al seu poema «Autobiografía» hi ha alguna cosa que m’enganxa fins a la medul.la i em toca l’esòfag. I crec que és perquèen aquell poema va crear el seu món. El seu món, el «món de Celaya». No hi ha res que m’atragui més que la gent que crea mons. I és que aquest poema està fet de prohibicions, de prohibicions que creen una vida. De prohibicions que li van marcar
la vida. En certa mesura, si traguéssim aquelles prohibicions trobaríem el seu món. El que ell pensa que hauria deser el seu món. Són un munt de «no» que exclouen el que no vol per trobar-nos un munt de «sí». M’agrada aquesta manera de veure la vida.

Com ell va fer a «Autobiografía», jo miraré de dividir aquest començament de llibre en «Per començar», «Per continuar», «Per viure» i «Morir». Seran quatre blocs que, com ell va predir, formen la vida de qualsevol de nosaltres. Per si no coneixeu el poema, tot seguit podreu gaudir-ne:

Autobiografía

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.
Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.
¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.
No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
¡Ay sí, no respires! Dar el no a todos los «no»
y descansar: Morir.

Gabriel Celaya