12 de juny 2008

La força del verd

Encara que sembli mentida. aquest títol no és una ironia. Amb aquest aricle no es vol realçar la importància dels diners en el nostre món i com no en la nostra urbanització. L'expressió utilitzada és la síntesi del goig que causa l'entorn pungolero després de les plujes d'aquest maig i juny. Realment dona gust passejar pels nostres camins mentre observem el verd del camp i la frondositat dels boscos, amb el fons panoràmic del Montseny que ens acompanya de forma constant. Resulta encisador veure la transparència de l'aigua de la riera i el ambient fresc i humit al passejar pels corrilolets que ens endinsen en els nostres boscos veïns.

Us recomano cordialment una passejada o pedalada,aquests últims dies de primavera, pels camins propers i amb aires pungoleros......feu salud i gaudiu del nostre tresor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

!...Nuestra Urbanización es preciosa...!
Doy gracias por tener la suerte de poder vivir en plena naturaleza.
Me encanta tu artículo .
Gracias.

UNDELSDESEMPRE ha dit...

Jo sempre explicaré als meus fills l´infància tan feliç que he viscut a Les Pungoles;aquella sensació de llibertat, de seguretat, d´implicació de tots, o quasi de tots, en fer d´aquell entorn quelcom meravellós; a on tots ens coneixíem i érem partíceps de moltes activitats, per grans i petits, fent que la família Pungolera fóssim l´enveja de tothom.
Esperàvem el cap de setmana com el nen que espera el dia de Reis, no podíem deixar de retrobar- nos en els nostres temps d´esbarjo, per que no necessitàvem res més, si ho teníem tot !!!.
Quan ara passejo per la nostra urbanització m´inunda un sentiment de frustració i culpa pel que hem perdut, poc a poc sense adunar- nos,i pel que vaig veient, la situació es cada cop pitjor.
Sincerament la culpa és,sense cap mena de dubtes, d´aquells nens feliços d´anys enrera, que per desídia i egoisme no hem lluitat per que els que avui són els nostres fills tinguin l´herència que ens van deixar els nostres pares.Hem deixat entrar a l´especulació, al " quiero y no puedo ", i l´autèntic esperit pungolero està en perill d´extinció.
Està encara a les nostres mans salvar de l´UVI a la nostra bella urbanització, però serà necessària l´implicació i l´esforç sincer d´aquells nens que vàrem ésser tan feliços.Apa Adèu Pungoleros autèntics !!!, i pels que no ho són sempre tindràn Les Faldes o Can Vila com opció.
Salut...