11 de jul. 2008

Ens han vist créixer i remullar-nos


Avuí, mentre em feia uns banyets en la nostra piscina pungolera, he observat un detall que m'ha fet gràcia i m'ha fet meditar, i us vull fer arribar.


Les moreres de la banda del carrer de la nostra piscina ja no són els tronquets amb branques joves, al voltant de les que jugàvem quan erem petits, i lógicament la ombra ja no és tan simple i minsa com abans.


Aquestes moreres ja tenen uns troncs prominents i una massa de fulles denses, i sense saber com ens han vist créixer aquest últims 30 anys i no ens hem adonat que elles ho han fet amb nosaltres, observant en silenci les nostres capbussades piscineres i les nostres juguesques estivals al voltant d'elles, i les obres i les diferents cares i famílies que per la nostra piscina han anat passant. No oblidem que la nostra piscina és de les més antigues del municipi i de les que encara que sembli mentida, més vida social conserva.


Crec que per dins deuen plorar al veure com han canviat les nostres rutines i actituds. I deuen anyorar aquelles competicions de natació, les cucanyes i altres activitats que romandran en el seu i en el nostre record.

Cap comentari: