3 de set. 2008

Catalunya 2014....relat de ficció

El 2014 la realitat demogràfica, social, econòmica i energètica es va imposant a la ficció del creixement i el consumisme. El capitalisme comença a fer fallida de forma global 24 anys després de la caiguda del mur de Berlín.
L’atur afecta el 28 % de la població activa, l’economia domèstica dels individus ha anat empitjorant dia darrere dia, les classes mitjanes s’han convertit en una reserva índia. A cada família hi trobem de mitjana una persona gran amb una pensió baixa, una a l’atur i un altra amb treball precari intermitent o en l’economia submergida. Els més afortunats treballen des de casa per internet. El teletreball s’ha anat imposant a la força, tot i que s’ha perdut gran capacitat productiva. Per a assegurar l’accés a internet a les empreses, s’ha restringit l’accés públic. Les fallides constants en les comunicacions per satèl·lit i l’alt desenvolupament d’internet els últims anys han obligat a l’administració a racionar l’amplada de xarxa.
La sanitat pública ha esdevingut una vall de llàgrimes i els recursos humans i tecnològics són escassos i deficients. L’esperança de vida ha baixat fins als 69 anys pels homes i als 75 per les dones i continua en declivi.
La delinqüència ha augmentat a l’àrea metropolitana de forma i manera que la policia és incapaç d’atendre tots els robatoris, de vegades cruents, els conflictes entre diferents comunitats que s’han constituït a l’entorn de llurs identitats i altres delictes.A les afores, els que han resistit amb pous d’aigua i molins de vent el desproveïment elèctric, hídric i de combustible durant mesos, han adquirit armes per contrarestar els continus assalts violents a la propietat.
Urbanitzacions i poblacions amb alt poder adquisitiu, com Matadapera, financien la seva seguretat privada i s’emmurallen. En aquest cas, per exemple, l’entrada a la població és restringida als residents, convidats i serveis oficials i privats, com l’abundant cos de policia privada que s’ocupa de la seguretat. El Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat després de dos anys que la Generalitat va interposar una demanda a l’ajuntament per violar la lliure circulació de persones pel territori, però és conscient que molts mossos d’esquadra viuen en aquestes poblacions fortificades. Les tanques amb espines de Matadapera van ser instal·lades arran dels robatoris en els horts que abasteixen aliments a la població molt més barats que els del mercat lliure.
Altres urbanitzacions no han tingut tanta sort, un exemple és Les Pungoles, pertanyents a Sant Antoni de Vilamajor, aprop de Cardedeu, on la manca d’electricitat recurrent i una mala logística alimentària ha provocat l’abandonament progressiu de la urbanització, tot i que s’havien creat horts propis que més tard van ser ocupats per la població enfurismada de Cardedeu.
A principis de la dècada molta gent va perdre la feina o simplement la va abandonar perquè el cost d’anar a treballar no compensava el sou que es cobrava. Molta gent ha emigrat al camp i a la Catalunya interior, on els pobles de tota la vida s’han organitzat en comunitats agrícoles en les quals comencen a sorgir les primeres tensions per establir quins límits s’ha de posar a la immigració cada cop més massiva de ciutadans de la costa. Aquestes comunitats exporten els seus excedents a la metròpoli però això sí, a un preu “just”. Donada l’alta demanda el preu s’ha encarit desorbitadament, malgrat tot, els preus dels productes autòctons són més econòmics que les importacions que arriben al port de Barcelona en vaixell des d’Almeria en comptagotes i fortament custodiades per l’exèrcit espanyol .
Ciutadans que fa cinc anys mandrejaven davant de l’ordinador se’ls sent cruixir els dents quan s’han d’ajupir molts cops al dia per poder tenir el plat a taula. No cal dir que l’abundància d’antany ha desaparegut, la varietat també. Es continua menjant tres cops al dia però cal dedicar el 70% del sou per a adquirir els aliments. El 30% restant es dedica a l’energia i la mobilitat. Un quilo de pa val 100 euros, el sou mitjà és de 3.000. La Generalitat dispensa a les persones amb atur de llarga durada i fills a càrrec tiquets per cinc quilos de pa al mes que han de bescanviar de forma nominal en els forns oficials que han substituït el guirigall d’establiments del passat. El mercat negre d’aliments i benzina és fortament perseguit per lleis autonòmiques i estatals.
Amb factures de 800 euros mensuals de llum i aigua s’ha aconseguit que tota la població que la pot pagar pugui tenir llum a la nit durant unes hores. L’aigua està vigilada per unitats creades per la Generalitat que la vetllen desde el seu origen fins el seu consum final. A la ciutat només n’hi ha unes hores en canvi el camp té garantit el subministrament per al cultiu d’aliments.
El 2014 un cotxe de combustió interna de segona mà val 100 euros, omplir-lo de benzina val 600. Els carrers estan plens de cotxes abandonats que l’administració retira més lentament del que voldrien els veïns, alguns són utilitzats pels sense sostre i addictes a les drogues. Qualsevol cotxe aturat més de 24 hores en una zona sense protecció privada té un risc molt alt de patir vandalisme, ha sorgit un moviment juvenil anomenat carturning que descarrega la fúria i frustració creativa sobre els cotxes. La major part de la gent ha abandonat la idea de comprar qualsevol cotxe completament elèctric, amb un preu aproximat de 100.000 euros, sense abans aconseguir viure en zones autoorganitzades o protegides.
El transport de mercaderies per carretera desapareix paulatinament i les línies ferroviàries són prioritat nacional. S’estan construïnt dues centrals nuclears prop de l’Ebre a corre cuita tot i que és segur que no s’enllestiran a temps, doncs França ha de contentar la demanda interna i alemanya, i s’ha previst el tall de subministrament a l’estiu, tot i l’alt preu que ofereix la Generalitat per KW.
Un pis que s’havia venut a principis de segle per 300.000 euros, costa en l’actualitat al voltant de 90.000. En barris dormitori molts habitatges han estat abandonats per impagament, falta de feina aprop, de subministraments bàsics o senzillament per manca de manteniment de la comunitat de veïns que es veu incapaç d’afrontar les despeses que necessiten uns edificis que es van fer amb criteris.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La vivenda no baixa mai, i menys al Vallès Oriental: fa 6 anys 34 milions, fa 4 anys 43 milions, avui 700.000 euros. Un parell d'anys més i 1.400.000 euros.