Una acta diferent....

L’acta de l’Assemblea 2009

A l’Assemblea general del any 2008, el Sr. S va afirmar que “tots els espais públics ja estan cedits”. Però el Sr. S no va dir que la cessió no es mes que complir el que disposa l’ article 14.2 de la Llei estatal de juliol de 1998. Tampoc va dir que la cessió no implica obligació de recepció. Ni va dir que segons sentencies del Tribunal Superior de Justicia de 21.11.1989 i 06.02.01, per recepcionar “este terreno ha de ser urbanizado mediante la realización de las correspondientes obras e instalaciones.” Ni que, segons la Llei de 1998, “los propietarios de un suelo clasificado como urbano no consolidado deberán costear y, en su caso, ejecutar la urbanización”.

Però el Sr. S sí que va dir que “la Junta no pot encarregar un projecte de urbanització,” el que resulta molt estrany, doncs la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de 25.02.02 diu “no habiendo cesado en consecuencia la obligación de la Entidad Urbanística de Conservación Campodón de conservar las obras de urbanización y zonas verdes.” I resulta mes estrany quan a la pregunta: “com es va fer a la urbanització de Can Miret?” el Sr. M, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, ho va respondre: “A Can Miret nosaltres varem tirar endevant tota la recepció.” Cal recordar que el Sr. M, es també veí de Can Miret.

Però el senyor secretari va dir: ”les obres no es poden fer perquè es produeixen impagats”. El que també es estrany es que al CONVENI que va proposar l’Ajuntament de Sant Antoni (i que al senyor secretari li va semblar tant ridícul) es digui: “en cas de impagament, els ajuntaments podran exigir... les quotes que es deguin.” Però es que a demés, segons el Sr. M, a Can Miret es van produir impagats i es van cobrar.

Però amb tot això el Sr. L va afirmar que: “les relacions amb l’ajuntament es zero”. Aquesta es una declaració greu. El Sr. L, a l’Assemblea de 19.03.2006 va exposar el seu programa electoral: “Establir diàleg amb els Ajuntaments pel tema de la recepció... en un clima de concòrdia i enteniment”. Però la Junta de Delegats no ho ha aconseguit.
La Junta del Sr. L no ho aconseguit. No es estrany, quan el Sr. L va integrar a la seva Junta un senyor que “no aprovava la gestió del senyor alcalde” (consta en acta), i a un senyor que uns mesos després va escriure que “veia amb desconfiança que la recepció es faria amb un president comú de l’Ajuntament i de l’Entitat, que no se sabia quins interessos vetllaria”. El títol d’aquest article, va ser: “la nova Junta està enfrontada amb l’Ajuntament”. Però el que també resulta sorprenent es que aquest mateix senyor va escriure al mateix article: “L’any 88 l’Entitat va fer la cessió, però l’Ajuntament no ha recepcionat.” Aquest senyor, que està a la Junta, també confon cessió i recepció.

En resum, que el Sr. L i la seva Junta han fracassat. El Sr. L no deu d’haver vist la noticia que fa pocs dies es va publicar al blog Les Pungoles opina i viu i que es titula “lletra al president de la Junta de Delegats.” Aquesta lletra demana la dimissió de la Junta de Delegats. Això de dimitir, la Junta s’ho hauria de prendre una mica en serio i mes quan esta proposant un absurd tant gran com facultar al President a interposar les accions judicials necessàries per la recepció definitiva (no se sap si hi han recepcions transitòries), que no es mes que interposar un contenciós administratiu destinat exclusivament a empitjorar les nostres relacions amb els ajuntaments i, en conseqüència, a paralitzar qualsevol projecte d’urbanització de forma indefinida,

Aquesta actitud, no se sap qui l’ha aconsellada al Sr. L, però recorda molt l’actitud de la Junta Militar argentina quan van provocar la guerra de les Malvines.

La millor decisió que el Sr. L pot prendre en aquest moment es dimitir.

18.04.09
Per C.V.