En la meva desesperació..

Adreço aquesta carta al Blog de Les Pungoles, amb l'intenció de fer saber la meva situació i experiència, que pot ser i podria arribar a ser, la de qualsevol que la llegeixi i visqui al meu costat o dos carrers més abaix o adalt. Sóc una veïna de Les Pungoles de 62 anys d'edat, resident a Barcelona, vidua, i amb 35 anys de propietat i estimació per la meva casa d'aquesta urbanització. Els meus fills, i alguns dels meus nets han disfrutat moltes vacances i caps de setmana, i s'han fet grans gaudint de l'entorn i possibilitats del nostre barri pungolero..........però senyors, el temps no perdona i m'he fet gran.
Els meus fills són urbanites i pares, i com molts dels joves actuals estan hipotecats, i encara que s'estimen tot això, ara per ara els hi ve massa gran..........i per mi ara també. Quines il.lusions tenia ficades i quins somnis em vaig fer en els meus 30 anys pensant en una continuitat i recolzament familiar que per llei de vida ara no ha arribat. Però, esperin, que ara ve el meu mal de cap.......Ja els he comentat que sóc vídua i que la meva pensió, ja es poden fer idea del que deixa de marge.......i Les Pungoles, si calia, era la salvació i recàmera pensionista del meu marit (en pau descansi) i la meva conforme ens anàvem fent grans. I arribat el moment, en la meva situació actual, de treure el rendiment esperat i sense tenir present la crisi actual em trobo penjant el cartell de EN VENDA i a esperar compradors..............i atenció a la meva sorpresa......algunes trucades, moltes agències i algun possible comprador més interesat que altres......fins el mes passat. Excuses i més excuses una rera l'altre i cap decidit, durant quasi dos anys. Finalment, i en plena desil.lusió continuada, uns compradors conevençuts, QUINA MERAVELLA! Son una familia jove que viu a Cardedeu en un pis, i volen una caseta amb jardí per millorar en qualitat de vida i la dels nens, i el preu els sembla prou ajustat (després de diverses baixades donada la crisi i la meva necessitat de vendre, amb un preu molt menor del quer haguéssim pensat mai). Tot rutlla correctament, encara que em comenten que l'estat dels carrers els preocupa una mica, ja que creuen que podria ser un problema i una inversió posterior a la compra. Jo els comento que hi han previstes unes obres i que (negociant una mica) ja els hi desconto 12000 euros en el preu en previsió de les mateixes, i ells contents. I quina és la meva decepció i actual desesperació, quan em venen els joves, 6 dies abans de signar, i em comenten que es tiren enrera i que finalment es compres una caseta a ALFOU, perquè han anat a l'Ajuntament de SANT ANTONI DE VILAMAJOR ha consultar la previsió de obres de asfaltat i clavegueram, i els técnics del mateix els diuen que això no serà possible i que no tenen intenció de intervindre de cap forma, i que així es quedarà fins que no ens ho paguem nosaltres.
I així estic ara mostrant-los la meva desesperació per tenir que pagar una inversió que vaig fer i disfrutar i que ara no puc reconvertir com vaig somiar per cobrir les meves necessitats de la darrera part de la meva vida, i que ha passat de ser la meva escapatòria estival de cap de setmana i de la meva jubil.lació, a ser la meva càrrega sense cap valor per ningú,i que només ensenya carrers, cablejat i voreres deteriorades, mentre ni els meus veïns, ni el meu ajuntament busquen una sol.lució al problema, que espero que ningú dels que ho llegeix ho tingui que viure mai.

per ASH