4 de febr. 2012

Carta d'un ignorant


Què conté l'aigua que bevem?
Quant triga un arbre a créixer 3 metres?
Quanta corrent gastem en un dia?

No ho sabem i a la majoria no ens importa. 

Vivim aprop del camp, al pre parc del Montseny, però molts de nosaltres ni tan sols sabríem assenyalar de quina part de l'animal prové la carn que mengem, no ens mirem ni de quina granja venen els ous que mengem. 

Els fills creuen que les granges son uns llocs meravellosos amb un tractor, moltes casetes de fusta i un home gran vestit amb un peto que cuida unes gallines, uns porcs roses i unes vaques precioses que pasten lliurement. 

Estem totalment desconnectats del nostre entorn. De que ens rodeja. I en el nostre cas, els que som d'un entorn RURAL com aquest, és vergonyós.

Una nit silenciosa, des de el parc de Les Pungoles, es pot escoltar perfectament un cotxe que circula per la carretera de Cànoves. Fins i tot s'escolta el tren quan passa per Cardedeu.

En contes de pensar en que podrem anar més ràpid i més segurs, algú ha pensat que un augment de la velocitat a la carretera de Cànoves, incrementara també la contaminació acústica?

No, no ens importa perquè vivim darrera de doble acristallament. 

És aquesta ignorància la que és mortal per al nostre entorn. Jo el veig morir lentament d'ençà que vaig arribar a Les Pungoles amb 4 anys d'edat.

He vist desaparèixer boscos sencers colindants a la nostra urbanització, he vist talar zones senceres d'arbres a la nostra riera, he vist construir o situar equipament a llocs estúpids. Heu vist on acaba el nostre carrer principal? On pots girar cap a Can Miret o seguir recte on hi ha una cadena. Sabeu que aquell camí està asfaltat? abans era un camí de pedra. No he vist MAI un vehicle allí abaix. Menteixo, sí he vist un camió fa 10 o 12 anys quan varen baixar a TALAR tota aquella zona. 

I el bosc d'abaix? Nosaltres de petits en dèiem el parc de l'eslàlom, perquè amb les bicis anàvem a fer slalom amb els arbres que hi ha plantats i després baixàvem a jugar al bosc… si, hi havia un bosc. Ja no hi és. 

Quan he tingut prou edat per a qüestionar-me el per què d'algunes actuacions relacionades amb el medi ambient, he rebut respostes sincerament estúpides per part de la regidoria de Sant Antoni de Vilamajor. 

Quan vaig preguntar per què es va talar el bosc de pollancres de la riera, em varen contestar que estaven podrits. Els jardiners, van dir - No ho entenem, només n'hi havia UN de podrit - 

Quan vaig aturar el tractor que venia a fer la neteja del bosc davant de casa, però que destrossava tot el terreny erosionant-lo excessivament, vaig tindre la fortuna que el cap de policia es va implicar en la meva particular defensa i va veure amb bons ulls aquell gest d'un veí. Ara les neteges les fan amb máquines de mà i selectivament. El bosc ho agraeix. 

Fa uns anys, al 2008, preocupat per la degradació progressiva i imparable del nostre entorn més proper, vaig presentar una bateria de propostes a cost 0 a l'ajuntament. Vaig seure amb l'alcalde, el Sr. Tella i després de escoltar-me pacientment durant 15 minuts, em va dir. Em sembla bé, però no hi ha diners. Si en algun moment ens ho podem mirar més profundament, t'avisaré. No n'he tornat a saber res mai.

El meu pare un dia va tallar junt amb d'altres veïns la carretera de Cànoves, per a protestar contra els plans de construcció d'un polígon industrial a l'entrada de Les Pungoles. Junts, o varen aconseguir aturar. Els veïns, l'entitat… preocupats pel seu entorn. El nostre ajuntament no va ser capaç de defensar els interessos dels seus ciutadans. No va ser capaç de pronunciar-se. Cardedeu si ho va fer, en contra del polígon, tement l'increment del pas de vehicles.

Jo he lluitat per mantenir la integritat d'uns metres ridículs de bosc que tinc al davant de casa. Però sol, no puc. No puc mantenir la integritat de la nostra urbanització, dels nostres boscos i les nostres zones verdes. Amb una sola instància, no puc fer canviar a l'Ajuntament de forma de gestionar casa nostra. Jo vull per als meus fills, els mateix amb que vaig créixer jo. Boscos, camins, i carreteres poc perilloses. Jo de petit feia escapades amb bicicleta amb tota la colla i ningú es posava les mans al cap. Fa un temps, el meu gos va ser atropellat davant de casa. Ho repeteixo; ATROPELLAT, DAVANT de CASA, a LES PUNGOLES. Afortunadament va ser un cop fort, però no mortal. 

Què estem deixant que passi a casa nostra? 

Un bosc es pot talar en un dia, però triga trenta anys a créixer de nou com estava. 

P.D: Sabeu quant es triga a baixar per la carretera fins a Cardedeu? tres minuts a una velocitat moderada. I sabeu quina és la diferència de temps entre baixar a 70 -80 i baixar a 40-50? 
45 segons. 

Per Nath...

Cap comentari: