12 de juny 2012

Quan un restaurant hauria de ser un restaurant

Sempre ens ha entristit el poc ús que es realitza de l'actual restaurant de Les Pungoles. Molts sou els pungoleros que ens pregunteu a la gent del Bloc el perquè, i ens sap greu no tenir resposta. La veritat és que ens intriga que ni tan sols el bar pugui obrir el cap de setmana per servir cafè.

Donada l'inversió feta anys enrera en reformar el seu interior, seria lògic treure'n més profit, i que la gent de Pungoles tingués un lloc on prendre un cafetó amb música de fons, o inclús on gaudir un bon partit de futbol televisat en cadenes de pagament. Potser un restaurant que tingués un menú cassolà de cap de setmana, o inclús paellà per emportar. Anant més enllà, un lloc on fer les compres de productes de primera necessitat i proximitat de darrera hora mentre ens prenem un refresc.

Ens fa certa llàstima disposar d'un restaurant, que només està disponible a l'estiu i a hores limitades, i ens fa recordar i omplir-nos de melangia pel Marcelino, el Jordi, i altres que ho van intentar en el passat, i ens venien els Popeye o la bossa de patates.

Potser seria hora que l'ajuntament fomentés, amb diàleg amb l'actual gestor, una empenta com ho ha fet amb el quiosc de Can Sauleda.

2 comentaris:

Marçal Travé ha dit...

El mateix passa amb el Restaurant de Can Miret!! amb aquelles instalacions que ténen i que estigui tancat!!pels caps de setmana que s´omple més de gom a gom, haurien d´obrir aquests restaurants de l´entorn.

Per SPectiVa ha dit...

És ben cert i trist el què dieu. Penso que el problema és el model de restaurant que convé per a les urbanitzacions:

a) Ha de viure principalment dels clients habituals que són els residents de la urbanització. L'oferta més selectiva, ofertada al públic en general tindrà sempre en la nostra contrada, una forta competència (de fet hi ha saturació).
b) Els preus han de ser el més ajustats possibles, doncs és un factor lligat a l'habitualitat.
c) La qualitat i la gamma de plats/productes oferts ha de ser conseqüent amb les expectatives dels clients habituals i el seu propi nivel socio-econòmic i de costums. Això també s'ha d'ajustar pel què fa al tracte del personal del restaurant, i és molt adequat, com diu l'Isra, que s'hi puguin adquirir productes de "socors", fins i tot pa (costa poc posar-hi un d'aquests forns de baguettes). Cobrar 1,5 Euros si et vols endur una llauna de cervessa és un exemple del què no ha de fer un restaurant d'aquesta mena.
d) La dinamització i afluència a les instal.lacions complementàries al restaurant és fonamental per a la viabilitat del restaurant.
e) Cal també que el propi restaurant dinamitzi activitats basades en l'afluència dels residents en el propi restaurant, i que els organitzadors d'activitats a les urbanitzacions incloguin propostes que utilitzin la oferta del restaurant.
e) Les condicions implícites de l'establiment fan que només pugui ser viable en règim d'empresa familiar d'autoocupació, doncs els marges, necessàriament ajustats, no permeten pròpiament més beneficis que uns sous adequats per a l'empresari i els treballadors. (És una feina esclava i soferta que ha de tenir el benifici de la continuitat, sense gaire més ambicions econòmiques).

Aquestes condicions, totes elles a la vegada, no són però suficients, sinó en qualsevol cas necessàries per al reeiximent del restaurant.

Dit tot plegat amb el reconeixement de l'interès i esforç que hi estan fent els actuals gestors del restaurant.