29 de set. 2014

Memòries de les Pungoles Cap.4: Les bicicletes no són només per l'estiu

Una de les grans ventatges de Les Pungoles és la poca pendent dels seus carrers, i el format quadrícula en que es disposen. Aquesta característica ha convertit la urbanització en un paradís per les bicicletes. Petits i grans fem i sobretot feien ús de les bicicletes per moures pels carrers pungoleros tant a l'estiu com tots els caps de setmana de l'any. En aquells anys 80 i 90 no hi havia un vehicle més popular, divertit, còmode i sostenible.  A partir dels 2000 costa molt més veure la juventut pungolera corrent amb bicicleta pels carrers, de casa en casa. Tot i que hi havien bandes reductores (bonys allargats) blanques en alguns carrers i l'asfalt no sempre era perfecte, els accidents en bicicleta mai van ser molt greus, i només la cruïlla de la Mà de Les Pungoles espantava als pares més porucs. Algún genoll rascat, algún trau a la barbeta i poca cosa més eren conseqüència de les pedalades pungoleres.

Lógicament, amb els anys els models de bicicletes dels joves pungoleros van anar evolucionant, passant de les antigues BH a les Caifornia fins arribar a les BTT. Algun pungolero transgresor s'atrevia amb les bicis de carreres, però les punxades de rodes apereixien més aviat i sovint que amb els altres models. Si es volia saber per on parava la quitxalla només havies de passejar-te pels carrers fins trobar les bicicletes aparcades al costat de la casa on els nanos es reunien aquella tarda. Els meus ulls han arribat a sumar fins a 15 bicicletes de diferents marques i colors a l'entrada d'una casa on es celebrava el 12 aniversari d'un nen pungolero en ple estiu.


A la piscina, no hi podien faltar les bicicletes ben aparcades en el que deiem "aparcabicis" de l'entrada al Restaurant, que no era més que una estructura de ferro pintada de verd amb un seguit de ranures on encaixar les rodes de les bicis, amb molt menys disseny que els actuals. Moltes tardes d'entrepans de "pa bimbo" amb Nocilla es dedicàven a posar al dia els vehicles de dos rodes, o inclús dissenyar accessoris estil "Halcón Callejero", incorporant llençadors de globus d'aigua i treient peces per reduïr el pes i guanyar una inexistent aerodinámica. De fons i abans de sortir de casa mai mancava el "Vigila amb la bici" i "Frena a les cruïlles i mira abans de passar" que ens deia la mare....


A la memòria venen les primeres excursions més lluny dels carrers de Les Pungoles, un cop superada la "V" de Can Miret, fins a l'alzina solitària, o pujar fins a les "Hectàreas" (Així li dèiem als terrenys de conreu al voltant del camí sense asfaltar un cop passada la casa dels Vendrell (a la que li dèiem la dels 80 milions de pesetes). Els més forts i agossarats, quan encara no existien les "marxes", podien aventurar-se a arribar fins a Cardedeu o Sant Antoni de Vilamajor.
En aquesta mateixa "V" encara recordem els circuits que es definient per sobre les muntanyes de runa que allà s'hi aumulaven

Després van arribar les expedicións BTTeres al Pantà de Cànoves, el Castanyer Gros, l'ermita de Sant Salvador, al Suí, o les gran pedalades al Pla de la Calma amb acampades de vivac per mirar estrelles, on es feien rotllanes amb les bicicletes contra els porcs senglars. Amb les BTT's les baixades a la botiga d'Alfou o "La dolça" de Cardedeu a comprar "xuxes" sovintejaven.

Conforme les colles entràven en l'adolescència les Motocicletes Rieju i les Derby Variant anàven guanyant la batalla als pedals, i els sorolls dels motors ens servia per saber qui venia en la distància o en la foscor. "Variant", "Kit Yasuni", "Carburadors", "Trucar" eren paraules d'un dialecte habitual en aquesta etapa. "Fica't els casc", "No vagis de paquet", "No corris" deia el pare

A partir dels 2000, i degut al creixement de robatoris i el canvi generacional a Les Pungoles, les bicicletes van anar deixant de ser tan habituals com ho eren unes dècades enrera, però sempre quedaran a la memòria aquelles pedalades per anar a picar el timbre dels amics i amigues que feiem colla a Les Pungoles.



No hi ha dubte que pels carrers planers de Les Pungoles les bicicletes no tenien estació de l'any predeterminada, i més que joguines eren prolongacions de les cames, amb les que no calia casc ni sabates especials, i amb les que les rascades i ferides es curaven ràpid.

1 comentari:

Anònim ha dit...

els millors anys de la meva vida !!

i que me'n dius dels "culumpis" del parc i d'aquelles cabanyes que ens construïm al bosc :))