10 de jul. 2016

Memòries de Les Pungoles Cap. 5: Esperant que arribés l'estiu

Sense cap mena de dubte, l'estiu era la millor època per gaudir de Les Pungoles. La muntanya, la bicicleta, els amics i amigues, les festes d'aniversaris a les cases pungoleres i les activitats que organitzaven al restaurant i les pistes esportives feien un estiu complert.

Per començar les excursions en bicicleta, que ja em dit que eren vitals ens els desplaçaments pels carrers plans de les urbanitzacions i pels camins que envoltaven Can Miret i Pungoles, on sovint de nens ens amagàvem a fer cabanes, i imaginar que les aventures viscudes entre els arbres eren i serien les més fascinants.

Després arribava Sant Joan amb la foguera a la plaça de la germanor i la guerra de focs d'artifici i cohets entre bàndols d'amics de la mateixa colla. Alguna bústia destrossada, ensurts de gent sopant al porxo de casa seva, i més d'una cremada de diferent grau de gravetat eren els danys col.laterals més comuns al acabar la revetlla. Al matí següent les restes de la batalla i dels focs en els carrers i jardins mostraven la intensitat pirotècnica viscuda la nit anterior.

L'estiu tampoc no era estiu sense les activitats esportives que s'organitzaven a les pistes de tenis, amb les 6h i 12h, els campionats de futbol i la cucanya i les medalles en el campionat de natació a la piscina. No ens oblidem de les 6h Petanca pels més "veteranos" i mises de campanya, paellades, sopars i havaneres al parc i restaurant.



Cucanya a La Piscina amb una gallina de premi



Pels que hi vam ser-hi els mateixos anys ens venen molt sovint a la memòria les festes d'aniversari que feiem des de ben petits,  o tots els "guateques" d'adol.lescents que vam gaudir moltes nits d'estiu a les cases dels membres de les colles joves de Les Pungoles, amb les músiques dels 40 principals de l'època: Mc Hammer, Max Mix , Blanco&Negro Mix, Hombre G, Europe, Sopa de Cabra, Sau....

La nostra colla i generació, en especial, vam compartir moltes hores estirats i arreplegats als pinetons de Les Pungoles, sense fer gaire cosa més que veure pasar les hores compartint opinions, discusions i aventures viscudes. Els pinetons era el lloc per reunir-se dia i nit i on les colles ens anavem retrobant de bon mati, després de dinar o després de sopar,i on cada grup cohetani tenia el seu espai.




Sense dubte per molts de nosaltres, les Pungoles és sinònim dels millors estius de la nostra infància i la nostra juventut, i els pinetons el millor lloc per recordar-ho tot plegat.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Ha estat tota una época. Ens ha marcat. Molts la recordem.
Xavier Ascón, Xavi Buxeda, Jaume, Litos, Margaret (tots sabem qui és), Els Heredia, Jordi (tenia al pis de dalt el escalestric posat), Els Blanco, La novia(platonica) de mes de un (Mariona), Els Bou, Els Vendrell, La Carol, la pegui( QUi no la coneixia.

Records des de la casa mes rara de totes, i els seus fonaments van servir per jugar al escondite. Recors dels Martin. La Anna es a Ibiza. EL Victor Als Monjos, i Els Srs. Martin, al cel o ves a saber on.

Ara, em satisfá haber-vos tingut com amics, i desitjar que visqueu en el present.
victor

Pungoles Opina ha dit...

Gràcies Víctor pels teus comentaris

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

I la casa dels 40 milions! O eren 60???🤔
I moltes Gemmes; Gemma Heredia, Gemma Serra, Gemma Mas, Gemma Amaya, Gemma Gallego i jo, Gemma Gispert. Petonets per totes!😘😘

Unknown ha dit...

Gemma ascón també

Anònim ha dit...

Gemma Espelt

Anònim ha dit...

Els pinetons encara a dia d’avui és el lloc de trobada d’alguna d’aquelles colles, algun vespre, després de sopar. Amb 40 anys i molts pares de família encara hi van a petar la xerrada.