Molts "Frigopiés", "Popeyes" de llimona i taronja, polines, bosses de xips i "Tobosines" hem gaudit gràcies als que al llarg dels anys s'han atrevit a portar el Restaurant (feina difícil de fer rendible tot l'any)
Qui no recorda el Marcelino amb les seves ulleres fosques i el seu somriure tancat. O la Pilar i el seu marit Jordi. Altres Jordis han estat després darrera el taulell fins que va arribar el Joan de Can Pau (EPD) i després el seu fill Titó. Aquests dies el seu bon fer està en mans la Fanny i família.
Mai ha deixat ni deixarà de ser un punt de reunió dels pungoleros per bo i per dolent, per festes i temes més seriosos, on s'aparca la bici per anar a la piscina amb la seva font al entrar al recinte a mà esquerra i la seva escalinata per arribar a la piscina. Molts de nosaltres hem gaudit hores d'estiu i hivern en ell i en la seva sala anexa amb llar de foc, amb el raconet per fer partides de poker, on es guardaven trofeus i retrats de les primeres generacions pungoleres. Amb aquell WC en les profunditats d'una escala i la seva gran porxada mirant als banyistes.
Al Restaurant de Les Pungoles sempre li ha agradat els grans sopars i la música: Havaneres, concerts, balls, "Llúvia d'Estrelles".... I els dies de grans esdeveniments o casaments es feia sentir a tota la urbanització.
Pels pungoleros "sempre ens quedarà el Restaurant..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada