Com qualsevol nen, els dolços eren un petit plaer i diversió que no podia faltar a l'estiu i tot l'any, i a les Pungoles era també una aventura. Al principi només calia anar caminant o en bici fins al Passeig del Tagamanent on estava Ca La Maria (ara unes cases adosades), que era una petita botiga regentada per la Sra. Maria, anexa a un extrany edifici multivivenda (on estiuejava el Popi i el seu germà), que venia una mica de tot i una mica més car del que seria normal. Més endevant, quan els radis de desplaçament en bicicleta augmentaven, els nanos i nenes ens apropàvem a una altra vivenda/botiga de Alfou, on en el garatge podíem escollir entre un assortit de xuxes molt més variat que a la Maria.
Un cop aquests llocs van anar tancant, els petits Pungoleros i no tant petits ens havíem de conformar amb els xiclets de duro, les canyes de sucre i els Tobosines del Restaurant de Les Pungoles, o arribar fins a Cardedeu a la botiga de "La dolça" (ja tancada també), quasi en cantonada amb la carretera de Cardedeu a Granollers.
Puntualment, amb les escapades al cine a Granollers (als cinemes Majèstic o al Mundial) l'arsenal de xuxes l'aconseguíem a l'encara viva "Paradeta", sempre precedits d'uns croissanets del Viena. Quins dolços records!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada