Memòries de Les Pungoles Cap.9: Llocs i moments clandestins.

Qui ha campartit moments a la nostra urbanització, ja sigui jugant passejant, anant en bicicleta o fent voltar el gos, li sonaran molts dels llocs i racons que de seguida anirem esmentant, i que molts associem amb certa clandestinitat infantil:

Per començar no podrem oblidar, les infinites visites diurnes i nocturnes a les cases en obres que s'anaven construïnt durant els anys 90 (principalment) per tots els carrers pungoleros. Entrades sense permís a cases en construcció que ara es considerarien un risc intolerable pels pares d'avuí i dia, i que abans, quan les obres molt sovint no es vallaven, era un possibilitat més d'entreteniment prohibit. Més puntualment, també ens colàvem en les poques cases pungoleres abandonades feia any, on adornades amb històries i reunions nocturnes potser es mostrarien els fantasmes i esperits que hi residien. Sincerament, no entenc com la nostra generació està sencera!!

És molt probable que els que llegiu aquest article també recordareu la zona mig agrària i forestal, al nord anant cap a Cànoves, on els més petits dels anys 80 i 90 sovinte ens amagàvem per fer cabanes o sentir-nos exploradors de radis curts. La nostra colla a aquest paratge l'anomenàvem "les Hectàrees". Boscos i camins s'encreueaven donant ombra, i permetíen tardes i matins fent les primeres cigarretes i camuflant el que no es podia fer pel carrer.

Les Hectàrees

Un altre espai que ja no tants pungoleros recordareu, molt enganxat a l'anterior, era la massia en runes (ara una massia molt ben cuidada i plena de vida natural) de Can Rectoret. Quan el sostre i els mur es queien, els inconscients més agossarats creuàvem els seus murs deixant volar la nostra imaginació sobre quines històries tenien podien explicar aquells murs i sostres empedrats, sense preocupar-nos que es podiar caure en qualsevol moment. Mare meva!!

Can Rectoret

Seguim recordant localitzacions amb la que encara es conserva entre Les Pungoles i Cardedeu a tocar d'Alfou i que també respirava misteri. L'anomenàvem la "Casa de la Bomba" on es deia que hi havia un mas que va ser bombardejat en alguna de les darreres guerres (veritat o mentida?). penseu que la guerra civil i la del francés van deixar petjada per aquells boscos. Ja molt tapada pel boscam sembla que somriu quan t'apropes, per la quantitat de visites de nanos intrigats que ha rebut al pas dels anys, i la de vagades que ens ha vist rondar amb les nostres bicicletes.

La casa de la bomba

Aquest que esmentarem ara potser a alguns us farà escapar un somriure. Qui no recorda el camp de cross entre Can Miret i Les Pungoles? Just a mà dreta, quan comença la baixada desde Les Pungoles. Venen a la ment la imatge d'una filera de bicicletes pujant i baixant montanyoles de residus d'obra.


Just al límit d'aquest imaginatiu camp de cross trobarem encara el sotapont del Torrent del Fou, per sota de l'asfalt a la corba de la baixada de Can Miret. Aquest torrent també ha estat una ruta habitual d'aventures i exploracions improvitzades pels més fervents seguidors de Mc Giver o Indiana Jones d'aquells anys 80.

Sota del Pont en la baixada de Can Miret amb l'aigua més neta que mai

Per acabar la nostra memorable alzina solitària, entre Can Miret i Sant Antoni de Vilamajor, on arribar en bicicleta i escalar amb el risc que comportava les seves branques era una tradició de cada estiu, que encara es pot practicar, tot i que està malaltona.

L'alzina solitària

S'ha de tornar i retornar uns anys en la memòria....oi??