A partir dels anys 2000 Les Pungoles estàven en decadència per diverses raons lógiques i també fosques. Les associacions de propietaris es desintegraven. Les posteriors juntes de conservació teníen recursos econòmics ridículs, i el manteniment de tot plegat es feia impossible. Per subsistir es va decidir cedir (per no dir regalar) la piscina i el restaurant a l'ajuntament de SAV. El problema de base era que els ajuntaments no tenien gaire interés en fer contents a uns propietaris que no votàven ni a Sant Antoni ni a Sant Pere de Vilamajor perquè no estaven empadronats. Per què gastar diners en quatre votants arreplegats? Millor gastar-los al nucli urbà.
Aquests ajuntaments no eren del tot conscients que els propietaris de les urbanitzacions estaven canviant molt ràpid, i ja no eren de cap de setmana. Els empadronats van començar a ser importants en percentatge. No ens queixàvem gaire o ho fèiem en la distància, on el soroll no afectava en els vots del nucli urbà.
Però les coses van començar a girar. Al 2006 va arribar el primer Blog "perapunyetes" que feia remor a internet i les xarxes socials (a què no sabeu de qui parlem?). Qui són aquests que surten dient a internet que le urbanitzacions de SAV i SPV no estan considerades? Qui són aquests que es fan veure penjant notícies als pals de la llum de Les Pungoles i ara tothom en parla? Un blog que ensenyava les vergonyes i opinava obertament, amb un número creixent de seguidors i detractors, però que no callava ni ho farà.
Després del Blog de Les Pungoles Opina i Viu va arribar el moment d'entrar en política per apretar on toca, i fer sentir la veu dels votants de les urbanitzacions allà on es ven el peix. Ferran Calvera (D'Alfou) i Israel Sugranyes (Les Pungoles i administrador del Blog de LPOV) van fundar el PUSA per representar (amb els seus companys i companyes de llistes) les urbanitzacions al consistori de SAV, i de rebot treure els colors a Sant Pere de Vilamajor. En aquells moments la recepció de les urbanitzacions era impensable, i els ajuntaments es negaven a escoltar a una moda minoritària. Tot i així la incomoditat dels consistoris era creixent.
Alhora, i amb bon criteri, alguns pungoleros (Salvador Bagunyà i Josep Costa entre altres) van engegar el projecte de la AAVV de Les Pungoles per assolir base social, però el recolzament i seguiment era baix per manca de recolzament i altaveu municipal.
El PUSA va recuperar la Festa Major (perduda en el temps)en el 2011 amb inflables i cotxes clàssics. Després va proseguir la tasca, amb una feina inmillorable i l'empenta inicial dels pusaires (mal pesi a alguns), la següent presidenta de la AAVV de Les Pungoles, Mar Rabassa, que no ha parat de currar fins l'actualitat. Una AAVV que no para de crear per mantindre la vida social i cultural de Les Pungoles i que ha demostrat que Les Pungoles no estava morta.
El partit de les urbanitzacions, sempre gràcies als votants, va anar creixent i no va deixar de fer feina a l'oposició del govern de SAV, recordant que les urbanitzacions havien arribat a l'ajuntament per quedar-se i decidir, perquè eren un 50% de votants. Això també va obrir els ulls a Sant Pere de Vilamajor que també va augmentar la inversió a la part nord de la nostra urbanització. La Recepció de Les Pungoles i la dissolució de l'Entitat de Conservació de Les Pungoles ja era una opció i una alternativa real.
El partit de les urbanitzacions, sempre gràcies als votants, va anar creixent i no va deixar de fer feina a l'oposició del govern de SAV, recordant que les urbanitzacions havien arribat a l'ajuntament per quedar-se i decidir, perquè eren un 50% de votants. Això també va obrir els ulls a Sant Pere de Vilamajor que també va augmentar la inversió a la part nord de la nostra urbanització. La Recepció de Les Pungoles i la dissolució de l'Entitat de Conservació de Les Pungoles ja era una opció i una alternativa real.
I, finalment, com havia de ser, les urbanitzacions ja governen i poden participar com correspón dels pressupostos municipals. Ja no valen les almoines del nucli urbà, ni malvendre canvis amb regidors amb poc marge de treball i decisió. Els problemes de manteniment, seguretat i de serveis en general, ja estan sobre la taula de l'alcalde al mateix nivell que les del nucli urbà. Ni alcaldes com Tella, ni Berdala s'ho pensaven (i potser no ho volien) quan tot va començar. Però era un canvi natural que els anteriors alcaldes van voler amagar sota la catifa, sense escoltar-ho ni voler pactar-hi.
I tot plegat, és part de la memòria de Les Pungoles, que va resorgir de les seves cendres gràcies a petits moviments que ara s'han convertit en grans canvis. Potser poca gent valorava suficientment els petits girs de realitat que han canviat el present dels pungoleros, fent història, i obrint un nou futur per les urbanitzacions
Un blog, una AAVV, un partit i un govern ja són veritables memòries de Les Pungoles, i esperem que ho siguin per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada